Sasaki i el seu equip van utilitzar ADN viral com a vehicle per introduir gens de la fluorescència verda (GFP) en 91 embrions de Tití comú, dels que van néixer cinc nadons. El gen no només es va integrar totalment en l’ADN d’aquests titis, sinó que també va passar amb èxit a tots els seus descendents.
Segons els autors, la recerca obre “una nova era en la utilització dels primats com a models de malalties humanes
El fill d’Avril Grube va ser presa pel seu pare fa més de 27 anys quan tenia 3 anys d’edat. Gavin va ser portat a Hongria i, malgrat les crides a l’ambaixada hongaresa a Londres, l’ambaixada britànica a Budapest i una crida a Margaret Thatcher, el nen mai no va ser retornat. El passat mes d’octubre la germana de l’infant va escriure el nom a Google i vaig trobar un enllaç a algú d’aquest nom al Facebook. Diverses setmanes més tard, mare i fill es van reunir.
Un altre notícia de retrovaments familiars gràcies al facebook.
Quan mires la bombeta d’un comandament a distància i prems una tecla no veus absolutament resAixò, és a causa de que els nostres ulls només detecten llum visible, en canvi el comandament emet infrarojos.
Per poder veure la llum que emet el comandament gravant-lo amb qualsevol càmera, ja que les càmeres de vídeo són capaços de recollir aquesta radiació.
Ken Gadd i Luca Szalay presenten un procediment utilitzat en la indústria-i adaptat per a alumnes d’escola-per mesurar el nivell d’àcid cítric a la goma de mastegar
el procediment és:
Durada–> Una hora
Instruments analítics usats–> Material volumètric
Especificacions de la meustra–> Goma de mastegar (per fer globus) Hubba Bubba ® sabor taronja
Proveïda en–> La majoria dels negocis de llaminadures i supermercats
Component a determinar –> Àcid cítric
Mètode (s)–> Titulació àcid base
Camp –> Aliment i begudes
Abans de començar la pràctica, els docents poden voler que els seus alumnes comprenguin la química de l’anàlisi. Per avaluar si ells tenen un coneixement apropiat, els estudiants podrien provar el test interactiu en el standarbase www.vapro-ovp.com/applications/toetsing/vraag.asp?toetsID=29.
Per ajudar amb el seu treball, els estudiants també poden baixar un arxiu sobre titulaciónwww.standardbase.com/tech/uk-voltech.pdf.
.Els balls dels lloros han posat de manifest que els éssers humans no són els únics animals que poden ballar a diferents temps. Dos nous estudis han trobat que els lloros mantenen el seu ball sincronitzat a la música, fins i tot quan el ritme canvia.
Anteriorment, es creia que el cervell humà ha evolucionat a una capacitat especial per la música, ja que altres animals no es veuen en moviment amb els sons de la natura. Però ara els investigadors pensen que els animals es desplacen a un ritme degut a la capacitat d’imitar.
Adena Schachner de la Universitat de Harvard va penjar més de 1000 vídeos d’animals ballant al YouTube, només es troben animals que imiten: lloros i una espècie d’elefant.
Que condueix als investigadors a creure que la capacitat de processar els sons musicals pot estar vinculada a l’habilitat d’imitar sons, com és el cas dels lloros. També hi han altres especies “vocal-aprenentatge” com poden ser els dofins, elefants, foques i morses.
Els resultats d’aquest estudi es pot trobar a la revista Current Biology, juntament amb un altre document científic inspirat en els vídeos de YouTube.
La seda de l’aranya, ja és una de les fibres més resistents conegudes, i ara es pot fer encara més resistent amb una injecció de metall. La mateixa tècnica podria reforçar altres biomaterials per a una multitud d’aplicacions com la fabricació artificial de col·lagen dels tendons.
La inspiració d’aquesta tècnica, prové de les nombroses criatures que tenen els teixits de les mandíbules, urpes i agullons reforçat i endurit pels metalls. Perexemple, les mandíbules de les formigues full-tallador i llagostes són esquitxada amb zenc, i alguns cucs marins tenen el coure a la matriu proteica que fa que les seves mandíbules siguin més fortes.
Aquesta va ser la pregunta d’un equip dirigit per Lee Seung-Mo i Mato Knez de l’Institut Max Planck de Física Microestructura a Halle, Alemanya.
Els resultats es publiquen a la revista Scienc: “El treball necessari per trencar la fibra augmenta deu vegades amb titani, amb nou d’alumini i cinc amb zenc”,
Knez pensa que la tècnica té més potencial immediat per l’enduriment d’altres biomaterials, com el col·lagen: “Mecanismes de millora de col·lagen usant la nostra tècnica podria obrir noves possibles aplicacions, com els tendons artificials”.
Crec que és un avanç molt important per nosaltres ja que pot fer més resistents molts materials.
Ara que ja ha passat sant jordi, alguns llibres interessants sobre química o ciència són:
La truïta cremada 24 Lliçons de química de Claudi Mans, un altre llibre, és LOS SECRETOS DE LAS ETIQUETAS: LA QUIMICA DE LOS PRODUCTOS DEL HOGAR, també de Claudi Mans
Un altre llibre interessant és CIENCIA A UN EURO: PREGUNTES, RESPOSTES I UN MUNT D EXPERIMENTS del científic Dani Jiménez
entre molts altres llibres de divulgació de ciència i química.
En aquesta demostració, barregem sang amb peròxid d’hidrogen per produir una escuma molt vistosa:
Kit
10 cm3 de sang fresca, es pot demanar a la carnisser
10 cm3, el 30% de peròxid d’hidrogen.
Copa per posar les solucions.
Procediment
Aboquem els dos líquids alhora a la copa.
Seguretat
Utilitza guants, perquè el peròxid d’hidrogen és corrosiu i pot causar cremades a la pell. Contacte amb els ulls pot causar greus, danys a llarg termini. Lenta descomposició de la solució d’emmagatzematge pot portar a una acumulació de pressió en recipients tancats. El peròxid, pot generar compostos tòxics amb altres elements.
Objectius de l’ensenyament
Es tracta d’un experiment senzill i vistós, que serveix per introduir la catàlisi. La sang conté l’enzim catalasa, que actua com a catalitzador en la descomposició del peròxid. H2O2(aq)
H2O(l) + ½O2(g) ∆H = -98.7 kJ mol
El peròxid és un poderós agent oxidant, però és inusual que actuï com agent reductor, però ho pot ser en determinades condicions. En el nostre cas el peròxid d’hidrogen, actua com agent oxidant.Algunes reccions, que ho demostren,són:
-
Agent oxidant en condicions àcides:
2Fe2+(aq) + H2O2(aq) + 2H+(aq) 2Fe3+(aq) + 2H2O(l)
(H2O2(aq) + 2H+(aq) + 2e- 2H2O(l) E° = +1.77V)
- Agent reductor en condicions àcides:
2MnO4-(aq) + 5H2O2(aq) + 6H+(aq) 2Mn2+(aq) + 8H2O(l) + 5O2(g)
(O2(g) + 2H+(aq) + 2e- H2O2(aq) E° = +0.68V)
- Agent oxidant en condicions alcalines:
Mn2+(aq) + HO2-(aq) + H2O(l) Mn4+(aq) + 3OH-(aq)
(HO2-(aq) + H2O(l) + 2e- 3OH-(aq) E° = +0.87V)
- Agent reductor en condicions alcalines:
2Fe3+(aq) + HO2-(aq) + OH-(aq) 2Fe2+(aq) + H2O(l) + O2(g)
(O2(g) + H2O(l) + 2e- HO2-(aq) + OH-(aq) E° = -0.08V)
Per tant aquest experiment, és una bona manera per explicar que el peròxid d’hidrogen pot actuar com a agent oxidant o reductor, depenent de si el medi és àcid o basic, però aquest experiment, no pot anar per als més petits perquè potser encara no estan a temps per poder-ho entendra.
